POBLE NOU

CEMENTIRI DEL POBLE NOU 1775 (BARCELONA)

Cementiri del Poblenou​

Construït 1775; 1816-17; 1849-52

Característiques: Estil Modernista

Ubicació: Catalunya

Av. Icària - c. Taulat - c. Carmen Amaya. Barcelona 41° 23′ 42″ N, 2° 12′ 05″ E / 41.395124°N,2.201523°E / 41.395124; 2.201523

​

El cementiri del Poblenou està situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona, al carrer Taulat núm. 2. Es coneix també com a cementiri de l'Est pel nom oficial que va tenir durant molts anys i com a Cementiri Vell, per oposició al Cementiri Nou que és el de Montjuïc. També fou citat, durant els seus primers temps com a Cementiri General.

Va ser inaugurat pel bisbe Climent l'any 1775 qui l'havia fet construir per raons d'higiene, avançant-se a la mesura que el 1787 obligava a traslladar fora de les muralles de la ciutat tots els cementiris i enterraments de les parròquies. És, doncs, el primer cementiri de la ciutat que va ser construït fora del perímetre emmurallat.[2] Tot i això, els cementiris parroquials van trigar a deixar-se de fer servir, i els primers anys el cementiri del Poblenou va servir principalment per acollir definitivament les despulles que periòdicament es retiraven dels cementiris de l'interior de la ciutat per encabir-hi noves sepultures. L'any 1813 va ser destruït per les tropes napoleòniques per evitar el risc que servís de parapet per atacar la ciutadella i l'any 1819 va ser reconstruït al mateix lloc que ocupa actualment.

L'arquitecte d'aquesta reconstrucció fou l'italià Antonio Ginesi. És un disseny d'estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l'època, però incloent algunes referències a l'antic Egipte, com un disc solar a la façana de la capella o el remat en forma de piràmide a l'entrada. Ginesi es va inspirar en els cementiris de tipus mediterrani com el construït a Pisa a finals del segle XVIII. Consta d'una planta rectangular, envoltada per alts murs, amb una entrada monumental que s'obre a una plaça semicircular. Al fons del recinte, una capella i al mig -distribuint les diferents seccions- un monument o una creu. En el cas del Poblenou, el monument central és el mausoleu dedicat a la memòria de les víctimes de l'epidèmia de febre groga de 1821 que va causar més de 6.000 morts a Barcelona.

L'any 1849 es produeix una important ampliació incorporant un espai rectangular al costat oposat a l'entrada[1] dedicat exclusivament a panteons de les classes benestants on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle XIX, d'estil eclèctic, neoclàssic i modernista.[4] En la mateixa ampliació es van fer al costat de ponent els jardins semicirculars que hi ha davant de la porta.[1]

El 1880 es fa una altra ampliació, pel costat de mar, presidida per una monumental creu d'estil cèltic. En aquesta ampliació, un petit recinte es va destinar a sepultura dels difunts de religions diferents de la catòlica.

EL "BES DE LA MORT" de Mossèn cinto Verdaguer

L'escultura de "El Petó de la Mort" (El Bes de la Mort) és sens dubte la composició més coneguda i destacada del cementiri. Un esquelet alado, la mort, en una actitud gairebé eròtica besa la templa d'un jove que es desploma.

Cap a 1930 la família Llaudet va perdre un fill en plena joventut i va voler fer una escultura per a la seva tomba, que representés els següents versos de Mossèn Cinto Verdaguer de l'epitafi:

​

Mes són cor jovenívol no pot més;

en ses venes la sanch s’atura i glaça

i l’esma perduda amb la fe s’abraça

sentint-es caure de la mort al bes.

(Mes el seu jove cor no pot més;

en les seves venes la sang es deté i es gela

i l'ànim perdut amb la fe s'abraça

sintiendose caure al petó de la mort)

L'encàrrec es va fer al taller d'escultures de marbre de Jaume Barba (J.Barba), a qui des de sempre se li ha adjudicat la creació de l'aquesta bella escultura, referència en moltes exposicions d'art funerari. Però atès que el mestre tenia ja 70 anys quan es va realitzar, sembla més versemblant la versió que l'obra va ser concebuda per Joan Fontbernat, gendre de l'amo i escultor més qualificat del taller, si bé la part posterior de les costelles, d'un realisme impactant, també és atribuïda a Artemi Barba.

La tomba d'Anselm Maria Clavé és la número 65 del departament II. Ocupa un panteó a terra, darrere de la capella i davant de la tomba de Narcís Oller en la galeria lateral de panteons. Va ser dissenyada pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca. 

La Creu cèltica monumental d'influència cèltica està edificada sobre el que havia estat una fossa comuna, en la zona coneguda com el cementiri dels pobres. El cementiri del pobres es trobava a un costat i fora de la zona de ninxols i panteon, en l'espai que ara es coneix com departament III. Tot i que l'arquitecta Ginesi havia concebut el cementiri com un espai igualitari, el cert es que no totom podia permetre's comprar un ninxol. La gent mes humil, treballadors, assalariats, marginat, malalts, pobres, etc anaven a parar a la fossa comuna. La creu cesta construïda el 1888, es un monument a la memòria de tots els morts anònims de la ciutat. Va ser projectada per Leandre Albareda, l'arquitecte del cementiri de Montjuïc i va costar, l'any 1888 la suna de 21.000 pessetas.

Personalitats enterrades

​

Llista de personalitats per ordre cronològic de mort:

• Antoni de Capmany (Barcelona 1742 - Cadis 1813), historiador, filòleg i polític (restes portades en 1877, a la capella; restes desaparegudes en 1936)

• Gabriel Bonaplata (m. Barcelona, 1819), fabricant d'indianes (Dep. I, tanca 1a, làpida 6)

• Raimon Ferrer (Barcelona, 1777 - 1821), oratorià i historiador (sota el panteó dels morts per l'epidèmia de 1821)

• Erasme de Gònima i Passarell (Moià, 1746 - Barcelona, 1821), industrial barceloní, fabricant d'indianes. (Dep. II, arc capella 40).[5]

• Antoni Brusi i Mirabent (Barcelona 1782 - 1821), impressor i editor del Diari de Barcelona, i els seus continuadors, la seva esposa Eulàlia Ferrer, i son fill Antoni Brusi i Ferrer (Dep. II, panteó 206, sota el nom Familia Brusi)

• Fèlix Amat de Palou i Pont (Sabadell, 1750 - Barcelona, 1824), escriptor, filòsof, lexicògraf i teòleg (Dep. II, peristil)

• Antonio Ginesi (Itàlia, 1791 - Barcelona, 1824), arquitecte, autor del projecte del cementiri (a la capella; abans Dep. II, nínxol 1690)

• Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751 - 1828) metge, físic i meteoròleg (Dep. II, antigament mur, nínxol 3332)

• Jaume Josep Ardèvol i Cabrer (la Vilella Alta, Priorat, 1773 - Barcelona, 1835), metge, polític i innovador (nínxol 3228)

• Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835), arquitecte neoclàssic (Dep. I, illa 1a, antigament nínxol 170)

• Francesc Aragonès (m. Barcelona, 1835 o 1838), frare franciscà i escriptor

• Guillem Moragues i Rullan (Petra, Mallorca, 1771 — Barcelona, 1836), jurista i polític (nínxol 9 de Sant Just i Pastor)

• Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 1768 - 1837), químic i farmacèutic (Dep. II, antigament mur, nínxol 2162)

• Mariano Lagasca (Encinacorba, Saragossa, 1776 - Barcelona, 1839) botànic, director del Real Jardín Botánico de Madrid (Presbiteri, tomba buida: en 1995, se'n traslladaren les restes al seu poble natal) (Dep. II, peristil 8)

• Vicenç Cuyàs i Borés (Palma, Mallorca, 1816 - Barcelona, 1839), músic (Dep. II, antigament mur, nínxol 1386)

• Josep Marià de Cabanes i d'Escofet (Solsona, 1775 – Barcelona, 1842), arqueòleg i polític, primer alcalde de Barcelona (Dep. II, panteó 289)

• Fèlix Torres i Amat (Sallent 1772 - Madrid 1847), eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista, bibliògraf (Dep. II, peristil)

• Josep Rubió (Tàrrega, ca. 1770 - Barcelona, 1849), impressor, llibreter i editor (Dep. I, illa 3a, tanca exterior, nínxol 356)?

• Francesc Andreví i Castellar (Sanaüja, Segarra, 1786 - Barcelona, 1853), compositor (Dep. I, tanca, nínxol 1979, sense làpida)

• Manuel Saurí i Crespí (Barcelona, ? - 1854), editor, autor de Guía de Barcelona

• Damià Campeny (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855), escultor neoclàssic (al segon recinte, en lloc avui desconegut)

• Josep Torner (Barcelona, ca. 176- - ca. 1855), llibreter i editor (ossera individual, 438)?

• Salvador Bonaplata i Corriol (Barcelona, 1780- 1855), industrial, cofundador del primer vapor tèxtil d'Espanya, i Ramon Bonaplata i Nadal (m. 1869), continuador seu (Dep. II, A.C. 49)

• Josep Bertran i Ros (Barcelona, 1795 - 1855), jurista i polític

• Josep Antoni Balcells i Camps (Barcelona, 1777 - 1857), farmacèutic i científic (Dep. I, tanca, nínxol 904)

• Josep Roura Estrada (Sant Feliu de Guíxols 1797 - Barcelona 1860), químic, va introduir l'enllumenat de gas a Espanya, va ser el primer director de l'Escola Industrial de Barcelona.

• Erasme de Janer i de Gònima (Barcelona, 1791 - 1862), industrial de teixits i hisendat, alcalde de Barcelona (1846) (Dep. II, A.C. 40)

• Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 - 1862), poeta, iniciador de la Renaixença (a la capella; restes desaparegudes en 1936)

• Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 1864), compositor

• Francesc Permanyer i Tuyets (Barcelona, 1817 - Madrid 1864), jurisconsult i escriptor, alcalde de Barcelona (Dep. II, panteó 163)

• Salvador de Samà i Martí, marquès de Marianao (Vilanova i la Geltrú, 1797 - l'Havana, 1866), industrial (Dep. II, panteons 275 i 251)

• Domingo Dulce i Garay (Sotés, La Rioja, 1808 - Amélie-les-Bains-Palalda, França, 1869), militar, capità general de Catalunya

• Pau Muntadas i Campeny (Igualada, 1797 — Barcelona, 1870), empresari, cofundador de l'Espanya Industrial (Dep. II, arc capella 90)

• Ramon Vilanova i Barrera (Barcelona, 1801 - 1870), compositor i mestre de capella de la Catedral

• Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona 1806 - Gènova 1870), polític navarrès, governdor civil de Barcelona, ministre espanyol d'Hisenda i autor del Diccionario geográfico (Dep. I, illa 4, panteó 7 interior; restes traslladades en 1904 al Cementiri de Montjuïc)

• Joan Güell i Ferrer (Torredembarra 1800 – Barcelona 1872), economista i industrial (Dep. II. A.C. 55, traslladats en 1955 al Monestir de Pedralbes)

• Teresa Prats i Vilanova (ca. 1784 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1873), mare de Joan Prim i Prats (Dep. I, illa 2a, núm. 21)

• Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 1806 - Barcelona, 1873), pedagog i editor, i la seva família, entre els quals el seu fill Faustino Paluzie, editor (Dep. I, illa 1, nínxol 350).
• 
  
• Pere Doménech i Saló (Barcelona, 1821-1873), enquadernador (Dep. I, illa 3, exterior, nínxol 1070)

• Timoteu Capella i Sabadell (Xile,? - Barcelona, 1874), comerciant i navilier, president de l'Ateneu Català (Dep. II, arc capella 51).[6]

• Celedonio Ascacíbar y de Villota (m. Barcelona, 1874), comerciant i financer (Dep. II, arc capella 71).[6]

• Miquel Fluixenc i Trill (Tarragona, 1820- Barcelona 1874), pintor

• Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824 – 1874), polític, compositor i escriptor (Dep. II, tomba 65)

• Membres de la Societat Coral Euterpe, fundada per Clavé en 1850 (Dep. I, illa 3, nínxol 432)

• Estanislau Reynals i Rabassa (Barcelona, 1822-1876), advocat i escriptor, catedràtic i rector de la Universitat de Barcelona (Dep. II, arc capella 56)

• Jaume Biscarri i Bossom de Saga (Barcelona, 1837 – 1877), pianista i compositor

• Antoni Brusi i Ferrer (Barcelona 1815 - 1878), Diari de Barcelona (Dep. II, panteó 206, amb els seus pares i fills, sota el nom Familia Brusi)

• Joan Jover i Serra (Igualada 1823 - Barcelona 1879), empresari navilier i banquer. (Dep. II, arc capella, 82).[7]

• Antoni Bergnes de las Casas (Barcelona 1801 - 1879), editor, filòleg, hel·lenista, rector de la Universitat de Barcelona (en un nínxol, sense làpida)

• Josep Antoni Muntadas i Campeny (Igualada, 1816 — Barcelona, 1880, empresari, cofundador de l'Espanya Industrial (Dep. II, arc capella 90)

• Josep Maria Serra i Muñoz (m. 1882), industrial i filàntrop, marit de Dorotea de Chopitea (Dep. I, panteó)

• Francesc Puigjaner i Gual (Valls, 1834 - Gràcia, 1882), historiador, polític i actor

• Antonio López y López, marquès de Comillas (Comillas, Cantàbria, 1817 – Barcelona, 1883), navilier i comerciant (Dep. II, A.C. 3; buit, restes portades a Comillas)

• Anselm Barba i Balanzó (Barcelona, 1848 - 1883), organista i compositor

• Claudi Arañó i Arañó (Barcelona, 1827 - 1884), industrial (Dep. II, tomba 40)

• Narcís Monturiol (Figueres, 1819 – Sant Martí de Provençals, 1885) enginyer, polític i inventor d'un submarí (Dep. I, illa 1, nínxol 586; buida: restes traslladades en 1972 a Figueres)

• Tomàs Gorchs i Casadevall (m. 1886), impressor i editor (Dep. I, illa 3a, nínxol 998)??

• Salvador Maluquer i Aytés (Enviny, Pallars Sobirà, 1810 - Barcelona, 1887), jurista i alcalde de Barcelona (Dep. I, illa 2a, núm. 98)

• Josepa Massanés (Tarragona, 1811 - Barcelona, 1887), poeta del romanticisme i la Renaixença (Dep. I, nínxol exterior 210, illa 2a)

• Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804 - Barcelona, 1888), arquitecte i urbanista

• Ignasi Girona i Agrafel (Barcelona, 1824 - 1889), financer i empresari (Dep. II, panteó Bruguera-Vilanova-Girona)

• Evarist Arnús i de Ferrer (Barcelona 1820 - 1890) financer (Dep. II, panteó 139)

• Pere Tintorer i Sagarra (Palma de Mallorca, 1814 - Barcelona, 1891) pianista i compositor (Dep. I, illa 1, interior nínxol 778)

• Rosend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1838-1891), orfebre i escultor (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411)

• Emili Pi i Molist (Barcelona, 1829-1892), psiquiatre i escriptor (Dep. I, illa 4a, nínxol 301)

• Gabriel Balart i Crehuet (Barcelona, 1824 - 1893), compositor (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 1368)

• Pere Bosch i Labrús (Besalú, 1827 – Barcelona, 1894), economista, empresari i polític (Dep. II, arc capella 4)

• Josep Oriol Mestres (Barcelona, 1815 - 1895), arquitecte (Dep. II, nínxol preferent 111, sense làpida ni nom)

• Frederic Soler, "Serafí Pitarra" (Barcelona, 1839-1895), poeta, dramaturg i empresari teatral (va ésser sebollit a la mateixa tomba que Clavé, amic seu, però les restes foren traslladades, en 1964, al Cementiri de Montjuïc)

• Joaquim Rubió i Ors, (Barcelona, 1818 - 1899), escriptor i rector de la Universitat de Barcelona (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 356)

• Francesc Canals Ambrós, el "Santet" (Barcelona, 1877 - 1899), jove humil, dependent de comerç mort als 22 anys, pel qual hi ha una devoció religiosa popular i a qui s'atribuixen miracles (Dep. I, illa 4A, nínxol interior central 138)

• Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 1828 - Barcelona, 1901), arquitecte

• Camil Fabra i Fontanills, marquès d'Alella (Barcelona, 1833 – 1902), empresari tèxtil i polític (Dep. II, panteó 257)

• Valentí Almirall (Barcelona, 1841-1904), ideòleg i polític, autor de Lo nacionalisme (Dep. II, nínxol preferent 36).

• Alexandre de Bacardí i de Janer (Barcelona, 1815 o 1822 - 1905), jurista barceloní (Sepultura núm. 40, prop del departament I)

• Teodor Bonaplata i Sistachs (Barcelona, 1841 - 1904), actor

• Marià Foix i Prats (Barcelona 1856 – 1914), dibuixant i il·lustrador

• Gaietà Soler i Perejoan (Badalona, 1863 - Barcelona, 1914), prevere i periodista (Dep. I, illa 3a, exterior, núm. 99)

• Josep Ferrer i Esteve (Girona, 1835 - Barcelona, 1916), guitarrista i compositor

• Encarnació Colomina i Agustí (Ós de Balaguer, 1848 - Barcelona, 1916), religiosa, fundadora de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, serventa de Déu (Dep. I, illa 2a, núm. 477)

• Manuel Porcar i Tió (Tortosa, 1841 - 1918), polític i empresari, alcalde de Barcelona (Dep. II, peristil 2)

• Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell (Barcelona, 1846 - 1918), industrial, polític i mecenes (Dep. II, A.C. 55)

• Agustí Trilla i Alcover (Cervera, 1851 - Barcelona, 1919), jurista (Dep. III, illa 1a ext., núm. 1.199, pis 1r) (restes traslladades posteriorment a un altre indret)

• Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 1842 - 1922), enginyer de mines, geòleg i president del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Ateneu Barcelonès.[8]

• Miquel Mas i Bargalló (Reus, 1846 – Barcelona, 1923), músic i guitarrista reusenc.

• Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930), novel·lista, autor en català (Dep. II, nínxol preferent 110)

• Enric Galwey i Garcia (Barcelona, 1864 - 1931), pintor

• Frederic Masriera i Manovens (Barcelona 1846 - 1932), fonedor i orfebre (Dep. I, illa 2a, nínxol preferent 3)

• Josep Llimona i Bruguera (Barcelona, 1864 - 1934), escultor (Dep. II, nínxol pref. 93, primer pis, sense el seu nom)

• Antonet, Umberto Guillaume (Brescia 1872 - París 1935), pallasso, considerat el més complet clown de la història del circ, que tingué com a parelles Grock i Beby

• Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879 - 1937), escriptor i actor, pintor, traductor, crític d'art i periodista

• Miquel Llobet i Solés (Barcelona, 1878 - 1938), compositor i guitarrista (Departament I, illa 1a exterior, pis 3r, núm. 19)

• Josep Santpere i Pey (Barcelona, 1875-1939), actor, la seva dona Rosa Hernáez Esquirol i la seva filla Mary Santpere (Dep. I, illa 3a interior, tomba menor 6, amb el nom Josep Santpere)

• Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (Barcelona, 1885 – 1939), erudit, historiador i bibliotecari (Dep. I, illa 2a exterior, núm. 113)
• 
  
• Eliseu Meifrèn i Roig (Barcelona, 1858 – 1940), pintor (Dep. III, illa 2a, nínxol int. 251)??

• Josep Baguñà i Martra (1870- Barcelona, 1942), editor

• Josep Brangulí i Soler (Hospitalet de Llobregat, 1879 - Barcelona, 1945), fotoperiodista (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 294)

• Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), arquitecte modernista (Dep. II, tomba 100)

• Jorge Folch i Rusiñol (Barcelona, 1926 - 1948), poeta (Dep. I, illa 4a, panteó 22 (central))

• Estanislau Duran i Reynals (Barcelona, 1894 - 1950), advocat i polític (Dep. II, arc capella 56)

• Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952) escriptor, periodista i polític (Dep. I, tanca 1a, nínxol 877, "Família de Josep Pous i Pagès")

• Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia, Barcelona, 1889 – Barcelona, 1952), arquitecte noucentista (Dep. I, illa 1a, nínxol 168)

• Carmen Tórtola Valencia (Sevilla, 1882 – Barcelona, 1955), ballarina (Dep. III, panteó 12)

• Isabel Güell i López (Barcelona, 1872 - 1956), compositora (Dep. II. A.C. 55)

• Rafael Llimona i Benet (Barcelona, 1896-1957), pintor

• Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 1884 – Barcelona, 1958), eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i pensador humanista (Dep. III, tanca, nínxol (ossari) 2884)

• Maria Vila (Gràcia, Barcelona 1897 - Barcelona, 1963) i Pius Daví (Moià 1891 - Barcelona 1956), actors teatrals (Dep. III, illa 1a, nínxol 629)

• Emília Baró i Sanz (Barcelona, 1882 - 1964), actriu

• Rosa Hernáez Esquirol (Barcelona, 1888-1964), actriu, amb el seu marit Josep Santpere i Pey i la filla Mary Santpere (Dep. I, illa 3a interior, tomba menor 6, amb el nom Josep Santpere)

• Joaquim Pere Marès Gribbin (Barcelona, 1888-1964), violoncel·lista, fundador del Trio Barcelona

• Ernest Santasusagna i Santacreu (Barcelona, 1900 - 1964), pintor

• Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona 1880 - 1965), pintor i pedagog

• Romà Bonet i Sintes Bon (Barcelona, 1886 - 1966) dibuixant caricaturista i pintor (Dep. III, illa 1a, nínxol 323)

• Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - 1966), arquitecte (Dep. II, arc capella 56)

• Albert Maluquer Maluquer (Barcelona, 1894 — Póvoa de Varzim, Portugal, 1966), periodista i dirigent esportiu (Dep. I, illa 1, nínxol 368).

• Rafael Gay de Montellà (Vic, 1882 - Barcelona, 1969), advocat i jurista

• Josep Vilató i Ruiz, conegut com a J. Fin (Barcelona 1916 – París 1969), pintor i gravador (Dep. III, illa 1, nínxol 560, "Família Vilató")

• Bernard Daudu (Nigèria, 1945 - Barcelona, 1969), boxador

• Dolors Hostalrich Fa (Barcelona, 1891 - 1979), bibliotecària i traductora, esposa de Josep Maria de Casacuberta (Dep. I, illa 1, nínxol preferent 109, corresponent a "Cayetano Roger y Aymerich")

• Josep Maria Madurell i Marimon (Barcelona, 1893 - 1983), historiador i arxiver (Dep. I, illa 2a, nínxol 419)

• Lola Anglada (Barcelona, 1893 – Tiana, 1984), dibuixant i narradora infantil (Dep. I, illa 3a interior, nínxol de preferència 28, pis 1r, amb el nom Gabriel Anglada)

• Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 1897 - 1985), filòleg i editor, fundador d'Editorial Barcino (Dep. I, illa 1, nínxol preferent 109, corresponent a "Cayetano Roger y Aymerich")

• Maria Llimona i Benet (Barcelona, 1894-1985), escultora (Dep. I, illa 4a, tomba menor 15)

• Josep Maria Mallol i Suazo (Barcelona, 1910 - 1986), pintor (Dep. II, nínxol preferent 136)

• Xavier Brangulí i Claramunt (Barcelona, 1918-1986), fotògraf (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 294)

• Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988), poeta i escriptor (Dep. II, tomba 277, al panteó d'Isidre Quer)

• Albert Folch i Rusiñol (Barcelona 1922 - 1988), químic i empresari, col·leccionista d'art (Dep. I, illa 4a, panteó 22 (central))

• Joan Torrents i Maymir (Barcelona, 1901 - 1989), violoncel·lista (Dep. III, illa 1, nínxol 232)

• Rafael Solanic i Balius (Barcelona 1895 - 1990), escultor noucentista (Dep. I, illa 2a, exterior, nínxol 851)

• Cassen, Cast Sendra i Barrufet (Tarragona, 1928 - Barcelona, 1991), actor (Dep. III, illa 2a, tomba 28)

• Joaquim Brangulí i Claramunt (Barcelona, 1913-1991), fotoperiodista (Dep. I, illa 3a, nínxol exterior 294)

• Rosa Maria Arquimbau i Cardil (Barcelona, 1909 - 1992), escriptora, periodista, feminista (Dep. I, illa 4a, nínxol 705)

• Mary Santpere (Barcelona, 1913-1992), actriu, i els seus pares, els actors Josep Santpere i Pey i Rosa Hernáez Esquirol (Dep. I, illa 3a interior, tomba menor 6, amb el nom Josep Santpere)

• Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, 1893 - Barcelona 1993), arquitecte (Dep. III, tomba menor 51)

• Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993), poeta i escriptor (Dep. III, illa 2a, tomba menor 14)

• Josep Font i Solsona (Barcelona 1908 – Calella 1993), historiador i folklorista (Dep. III, illa 2a, nínxol 229)

• Mercè Vilaret i Llop (Sant Cugat del Vallès, 1940 - Barcelona, 1993), realitzadora de televisió (Dep. I, illa 3a, nínxol 394)

• Marçal Olivar i Daydí (Barcelona, 1900 - 1994), filòleg i traductor (Dep. I, illa 2a, interior centre, nínxol 130)

• Joan Sardà i Dexeus (Barcelona, 1910 - 1995), economista (Dep. I, illa 3a, exterior, nínxol 22)

• Sergi Selma Martínez (Barcelona 1970-1995), boxador, campió d'Espanya (Dep. III, tanca, nínxol 208).

• Xavier Vilató i Ruiz, (Barcelona, 1921 - París, 2000), pintor (Dep. III, illa 1a, nínxol 560, "Família Vilató")

• Ramon Sabatés Massanell (Barcelona, 1915 -2003), dibuixant d'historietes, creador de Els Invents del Professor Franz de Copenhaguen (Dep. I, illa 1a interior, nínxol 1504, pis 4t)

• Gonçal Lloveras i Vallès (Barcelona 1926 - 2003), metge endocrinòleg i escriptor (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 5)

• Rosa Deulofeu i González (Barcelona, 1959 — 2004), laica dedicada a l’evangelització de la joventut; serventa de Déu (Dep. I, illa 3a, nínxol preferent 66)

• Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 1916-2005), bibliotecària, bibliògrafa i escriptora (Dep. I, tanca 1a, nínxol 2581)

• Agustí de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - 2006), advocat (Dep. I, illa 1a, exterior, nínxol 389)

• Xavier Valls i Subirà (Barcelona, 1923 - 2006), pintor (Dep. I, illa 2a, nínxol preferent 65)

• Llorenç Galmés (Manacor, 1925 - Barcelona, 2006), teòleg i historiador dominic (nínxol dels dominics, Dep. I, illa 2, nínxol 959)

• Benita Aizcorbe Bausili (Barcelona, 1923-2006), periodista i feminista (Dep. I, tanca 1, nínxol 3335, "Aizcorbe")

• José Luis de Vilallonga, marquès de Castellbell (Madrid 1920 - Port d'Andratx 2007), escriptor en castellà, actor i aristòcrata (Dep. II, panteó 122)

• Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 1915 - 2008), historiador de l'art (Dep. I, illa 3a, panteó 7).

• Elsa Fàbregas (Buenos Aires, 1921 - Barcelona, 2008), actriu de doblatge

• Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 1922 - 2009), etòleg i primatòleg, descobridor de Floquet de Neu (Dep. I, illa 1, interior centre, nínxol 128, sense làpida)

• Lluís Dalmau Carroggio (Barcelona, 1935-2010), dissenyador, cofundador de l'estudi Equip 63 (Dep. I, illa 3, exterior, nínxol 1072).

• Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930 – Barcelona, 2014), escriptor i historiador català (Dep. II, tomba 277, panteó d'Isidre Quer).

• Leandre Villaronga i Garriga (Barcelona, 1919 - 2015), numismàtic i historiador (Dep. II, nínxol preferent 174)

• Lluís Marsans i Julià (Barcelona, 1930 - 2015), pintor (Dep. I, illa 4a, tomba esp. 1).

• Albert Serratosa i Palet (Barcelona, 1927 - 2015), enginyer de camins, canals i ports i urbanista (Dep. I, illa 1a, tomba menor 135)

I panteons d'algunes famílies importants a la ciutat durant el segle XIX: Porcar, Arnús (panteons 119 i 139), Girona, Güell, Garriga i Nogués (Dep. I, illa 4, panteó 20), Bonaplata (Dep. II, A.C. 49), Jaumandreu, Macaya, Brusi (Dep. II, panteó 206), marquesos d'Alfarràs (Dep. I, illa 3a exterior, núm. 413-414), marquesos de Dou (tanca 1a, núm. 3556), marquesos de Lamadrid, etc.

​

Fonts:
Text Wiquipedia
Fotos ARTETERN

Clik para descargar mapa.